Isabel Clara Simo Bücher

Dolores, nicht einmal fünfzehnjährig, steht vor Angst zitternd und in zerfetzten Kleidern in einem unbekannten Land vor der Haustür des reichen Gentleman Joaquim Simon. Dieser nimmt das fremde Mädchen bei sich auf. Er pflegt sie, gibt ihr zu essen und adoptiert sie schließlich. Aus Dolores, so denkt der gebildete Junggeselle und ehemalige Freimaurer, aus diesem unwissenden Geschöpf will er ein perfektes Wesen, ein Meisterwerk erschaffen. Diese »Wilde« wird er ganz nach seinen Vorstellungen formen. Der Sechzigjährige entwickelt dabei eine unwiderstehliche Zuneigung zu der eigenartigen Schönheit, die so unerwartet in sein Leben getreten ist. Als Dolores unübersehbar weibliche Formen entwickelt, droht eine unheimliche, tiefe Leidenschaft den alleinstehenden Mann um den Verstand zu bringen.

Quin tipus de novel·la és "El mossèn"? L'autora, des del començament, no enganya el lector i ens presenta la seva història amb tots els ingredients que conté una narració de ficció. Però resulta que aquesta novel·la no és, de fet, una ficció sinó el resultat d'un acurat i conscient estudi de les diverses biografies existents de Jacint Verdaguer.L'autora dóna la seva versió dels fets, la versió de la controvertida vida del popular poeta i capellà i de les persones que l'envoltaren. A partir de l'estudi i de la descripció que Isabel-Clara Simó en fa, el lector pot arribar a adonar-se de la seva admiració per una de les figures literàries cabdals de la llengua catalana contemporània, fins el punt de sentir-se solidari amb el recorregut vital de mossèn Cinto.

Una xiqueta veu com violen i assassinen sa mare. Quan ja és una joveneta, plena de projectes professionals i personals, encara no s'ha pogut arrancar de la memòria els ulls blaus de l'assassí. Fins que un dia, fruit de l'atzar, torna a veure a la ciutat de València aquells ulls, aquell home, aquella cara. Uns ulls que ara estan més a prop d'ella que mai.

Recull de narracions al voltant de diverses «perversions»: la perversió de l'amor, la perversió del poder, de perversió del dolor... Els mecanismes mentals que fan que les persones facin mal, a d'altres persones o a si mateixes. La gelosia, la revenja, la humiliació, l'autocàstig... Tota una galeria de personatges i de situacions al caire de la raó. Una obra sobre les actituds malsanes, descrites de la comprensió i també des de l'angoixa.

Com seria una vida sense por i sense submissió? Com seria la vida sense ell? Mercè comença a jugar amb aquesta idea immersa en l'infern del dia a dia: «És a tot arreu, té sempre la mirada damunt meu. És l'amo». Anul·lada per un home que la sotmet a humiliacions constants, quan neix el seu fill, pren una decisió abans inimaginable. Trenta anys després, és en Mateu, el fill del matrimoni, qui reviu aquell passat terrible a través del diari de la mare. Horroritzat, assisteix a la relació turmentosa de les persones que li van donar la vida i descobreix una veritat que li sacseja l'ànima. I és que, en morir, la mare li ha deixat 248 rellotges i una confessió d'assassinat. Després de vuit edicions i d'haver-se consolidat com un dels llibres més llegits d'Isabel-Clara Simó, l'autora ens ofereix aquesta acurada reescriptura en homenatge al seu Alcoi natal. Com a resultat, la novel·la ens sorprèn de nou amb una força renovada i una trama poderosa i vigent.

A Miquel, un funcionari molt atípic de benestar social, li canvia la vida quan una de les seves clientes, l’Elisa Solbes, li demana ajuda per aclarir l’acusació d’assassinat que recau sobre un veí i protector seu de tota la vida. De cop i volta, Miquel es veu immergit en una perillosa i absorbent activitat detectivesca que, gràcies a un passat en dolorós contacte amb els baixos fons, pot fer avançar contra les versions oficials i l’actitud passiva de les autoritats. I és que, per ella, és capaç de jugar-s’ho tot.

"És tan necessari creure que les dones no estan capacitades per a determinades feines com pensar que totes són tendres, sensibles i intuïtives. Cada dona és un individu, no és l'espècie". Amb aquestes paraules, Isabel-Clara Simó s'encara a les narracions que conformen aquest volum, en el qual predomina la diversitat. En efecte: hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives i dones agressives, dones fortes i dones febles, dones víctimes i dones victimàries...