Un fill del nostre temps

Mehr zum Buch

Sóc soldat i m'agrada ser soldat. Quan la rosada està sobre els prats o la boira ve dels boscos, gaudeixo d'estar en fila. La meva existència ha tornat a tenir sentit! Abans estava desesperat sobre què fer amb la meva jove vida. El món semblava sense sortida i el futur mort, ja l'havia enterrat. Però ara l'he recuperat, ha ressuscitat de la tomba! Fa poc menys de mig any estava a la meva revisió mèdica al costat del metge militar, que em va certificar: "Apte!" I tres mesos després vaig rebre una estrella de plata al meu coll buit, ja que vaig ser el millor tirador de la companyia. Vaig ser promogut a soldat, cosa que en la meva edat ja significa alguna cosa. Encara que sóc gairebé el més jove, em sento interiorment molt més gran, cosa que es deu únicament a l'atur prolongat. Després de l'escola volia ser impressor, ja que m'encantaven les grans màquines que imprimeixen diaris. Però no hi havia res a fer, tot en va! Ara, com a soldat, finalment tinc una perspectiva i un futur que vull agafar.