Mehr zum Buch
Àngel Guimerà (1845-1924) és una de les figures decisives del tombant de segle pel seu pes indiscutible dintre de la vida política del Principat però sobretot per la importància i renom que assolí en l'àmbit teatral, en què esdevingué l'únic dramaturg català del segle XIX de nivell europeu. Primerament fou, amb Verdaguer, el poeta més popular de Catalunya; posteriorment, a trenta-quatre anys, s'incorpora al teatre, on assolí èxits ressonants. Situat dins el corrent romàntic, sabé infondre a les seves obres una força extraordinària, centrada en una llengua de gran eficàcia i en unes figures que arriben a esdevenir arquetipus. Les obres que presentem són les més significatives de Guimerà. "Mar i cel" (1888) és el darrer dels seus drames en vers i teatralment l'obra més ben tallada, segons Josep M. de Sagarra, i és, també, la que inicia la seva projecció internacional. "Terra baixa" (1897) assenyala el cim de la seva puixança creadora i, de fet, ha esdevingut la més popular. I "La filla del mar" (1900) tanca el període de màxima plenitud de l'autor.
Buchkauf
Teatre, Àngel Guimerà
- Sprache
- Erscheinungsdatum
- 1995
- product-detail.submit-box.info.binding
- (Paperback)
Hier könnte deine Bewertung stehen.
- Titel
- Teatre
- Sprache
- Spanisch
- Autor*innen
- Àngel Guimerà
- Verlag
- Edicions 62
- Erscheinungsdatum
- 1995
- Einband
- Paperback
- ISBN10
- 842971538X
- ISBN13
- 9788429715385
- Reihe
- Schlagwörter
- Belletristik, Theater, 19. Jahrhundert, Literarische Kritik, Spanische Literatur, Romantik (epoche)
- Bewertung
- 3,5 von 5 Sternen
- Beschreibung
- Àngel Guimerà (1845-1924) és una de les figures decisives del tombant de segle pel seu pes indiscutible dintre de la vida política del Principat però sobretot per la importància i renom que assolí en l'àmbit teatral, en què esdevingué l'únic dramaturg català del segle XIX de nivell europeu. Primerament fou, amb Verdaguer, el poeta més popular de Catalunya; posteriorment, a trenta-quatre anys, s'incorpora al teatre, on assolí èxits ressonants. Situat dins el corrent romàntic, sabé infondre a les seves obres una força extraordinària, centrada en una llengua de gran eficàcia i en unes figures que arriben a esdevenir arquetipus. Les obres que presentem són les més significatives de Guimerà. "Mar i cel" (1888) és el darrer dels seus drames en vers i teatralment l'obra més ben tallada, segons Josep M. de Sagarra, i és, també, la que inicia la seva projecció internacional. "Terra baixa" (1897) assenyala el cim de la seva puixança creadora i, de fet, ha esdevingut la més popular. I "La filla del mar" (1900) tanca el període de màxima plenitud de l'autor.