Jesús Moncada Bücher
Jesús Moncada, ein bedeutender Autor seiner Generation, tauchte in seinen Werken in die verlorene Welt seiner flussnahen Heimatstadt ein. Seine Prosa, die oft in einer von Wasser verschlungenen Landschaft spielt, erforscht Themen wie Erinnerung, Identität und den Einfluss der Geschichte auf die Gegenwart. Moncadas unverwechselbarer Stil zeichnet sich durch seine reiche, bildhafte Sprache und ein tiefes Verständnis der menschlichen Erfahrung aus.





Els Llibres de Butxaca - 1: El Cafè de la Granota
- 99 Seiten
- 4 Lesestunden
El Cafè de la Granota
- 99 Seiten
- 4 Lesestunden
El Cafè de la Granota, la segona col·lecció de contes de Jesús Moncada publicada el 1985, reuneix catorze relats ambientats a l'antiga vila de Mequinensa, l'univers d'aquest escriptor. Aquesta edició, a cura d'Hèctor Moret, professor i investigador de la llengua i literatura catalanes a l'Aragó, busca ser una eina didàctica per aprofundir en l'estudi de l'obra. Inclou una breu descripció de la vida de l'autor, una anàlisi dels aspectes més significatius del llibre i propostes de treball per facilitar-ne la comprensió. En un vell cafè d'una vila costeruda i riallera a la vora esquerra de l'Ebre, un cronista recull històries de la seva peculiar i irònica parròquia, especialment del vell Cristòfol, memòria viva del lloc. Les narracions presenten una galeria de personatges, com un Sísif nostrat, un dissortat delinqüent, afeccionats al futbol amb un singular camp d'esports, un pagès massa preocupat per les propietats dels veïns, un confident de les forces d'ordre públic que rep cops a cada cantonada, un antic barquer que vol recuperar l'ofici a l'altre món, i un afeccionat a les novel·les d'intriga amb un caràcter intens. L'edició en paper inclou un estudi preliminar amb bibliografia, glosari, propostes de treball i comentaris de text a cura d'Hèctor Moret.
Calaveres atònites
- 233 Seiten
- 9 Lesestunden
Quan Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, puja al tren, la informació que té sobre Mequinensa, la població a la qual es dirigeix per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau, és més aviat escassa. El mapa que ha consultat no és gaire expressiu: el puntet arraulit a la confluència de l'Ebre amb el Segre no presenta cap tret remarcable en l'ensopiment general, cartogràfic i tot, de la dècada dels cinquanta. Això, al Mallol, ja li va bé. Vol un indret tranquil, amb moltes hores mortes que li permetin preparar amb calma unes oposicions a l'administració de justícia. Tanmateix, quan aconsegueix arribar a Mequinensa després d'un viatge caòtic, comprova que no és, ni de bon tros, l'oasi que ell imaginava. Com pots dedicar-te a l'estudi en una vila on, segons la senyora Caietana de Móra, Franco va perdre la guerra, el jutge Crònides administra justícia acompanyat del seu gos, l'apotecari capta la teoria de la relativitat mentre despatxa una cataplasma, la tripulació d'un llaüt té problemes metafísics a l'ombra d'unes acàcies o Penèlope Valldabó canta la canya per correu a un cardenal de la cúria romana?